caesen
Diputació de Girona i Patronat de Turisme

Sa Real sobre la botzina, Sant Lluís i Valladolid, campions del CBGB

Després de sis dies en què s’han jugat fins a dos-cents partits entre una setantena d’equips, la setmana del Costa Brava Girona Basket ha posat punt final a un torneig que ha fet de les terres gironines un focus del talent jove del bàsquet internacional. Han sigut jornades molt intenses en què els pavellons de Sarrià, Vilablareix, Sant Gregori, Quart, Salt, Montfalgars, Palau i Fontajau han acollit equips d’arreu del món vivint partits que, tot i l’edat dels jugadors, han demostrat ser de molta categoria.

No cal anar massa lluny per trobar-ne el primer exemple, perquè la gran final de cadet masculí, l’últim del munt de partits que van jugar-se, va decidir-se a favor del Sa Real eivissenc per 64-63 sobre l’Apollo Amsterdam, amb una cistella antològica que va entrar quan ja sonava la botzina. Un equip i altre no van deixar d’intercanviar cops durant tot el duel, però, així i tot, no es va perdre la germanor fora la pista i, és clar, Sarrià va convertir-se en un polvorí omplint-se d’altres equips del torneig que ja havien acabat els seus partits però no es volien perdre el més decisiu. Des del partit que es jugava abans, el tercer i quart lloc que va guanyar El Pilar València 59-58 a Ratiopharm Ulm, ja havia començat a arribar gent. Al pavelló de Salt, on moments abans va disputar-se la final infantil, l’ambient era molt semblant, amb companys d’arreu animant SESE i Sant Lluís Menorca, aquests últims guanyadors del torneig després d’un 80-73. En categoria mini, el Valladolid va demostrar tenir un punt més de maduresa que els seus rivals durant els tres dies de campionat, i a la final va superar l’U12 de l’Apollo Amsterdam 91-46.

Tot plegat per posar fi a una setmana de Costa Brava Girona Basket que ha tingut moments per tot, des de partits vibrants fins a amistats que seguiran més enllà del torneig, des de l’alegria d’unes jugadores en trobar-se amb Marc Gasol fins al retorn a Girona d’una icona com Darryl Middleton, aquest cop a la banqueta del Dubai. Bàsquet de totes les altures i, sobretot, un esperit i uns valors que han de ser la base de l’esport formatiu.